Chapitre 09
L'Embouchure

Embouchure du Miño
vue du Miradouro do Cervo.

Vila Nova de Cerveira, Portugal, 2023

1. O esteiro

Depuis le Miradouro do Cervo, les eaux du Miño coulent tranquillement pour rejoindre l’océan Atlantique. L’imperméabilité du granite garantit l'intensité de l’azur. Dans un échange d’eaux salées et douces marquées par le va-et-vient des marées, la vie dans l’estuaire suit son cours entre les îles, les bancs de sable et les marais salants.

En hiver, les oiseaux du nord font une halte stratégique avant de poursuivre leur voyage vers l'Afrique. Au loin s’élève la montagne de Santa Tegra un endroit privilégié où la mer entre et emporte avec elle nos souvenirs.

El gran río en el último trozo de su estuario en lucha con la fuerza de la marea, cubre y descubre bancos arenosos en largas elipses entre Tabagón y Camiña, en paisaje de incomparable sintetismo de motivos y formas de seductor interés para los espíritus preocupados de la evolución de la morfología terrestre y la estética de sus conjuntos.

OTERO PEDRAYO
Guía de Galicia
Galaxia, Vigo, 1954
(Primera edición, 1926)

La fin du Miño

Vila Nova de Cerveira. Portugal, 2023

Groupe de personnes sur le pont de la rivière Coura

Caminha, Região dos Vinhos Verdes, 1939-1940

Centro Português de Fotografia

Leitor, se aprecias sensaçoes que te encantem, ñao passes por Caminha sem subires ao baluarte de Santo Antonio, para extasiares n’este magnifico panorama.

Aquí estamos no alto. Á esquerda o océano a roncar. Em nossa frente, na margen da Galliza, a colosal e recortada montanha de Santa Tegra, de effeito ainda mais oimponenete por ficar entre duas planicies, toda verdejante na falda, no cimo ouriçada e silvestre. Na mesma frente o rio Minho em toda a sua largura a desaguar nL'Embouchure. Na margen portuguesa, defronte da montabha de Santa Tegra, Caminha, a candida, beijada pelo Minho, o beijada tambem á sua direita por outro rio, pelo Coura, que ali mesmo vem misturar-se no Minho

Antonio da Costa
«NO MINHO»
Lisboa, 1874

2. O gardián da fotografía

Aló onde o Miño se atopa co Atlántico, Antonio Martínez fálanos da súa paixón: a fotografía. Unha vida enteira de búsqueda e custodia. O único propósito, salvagardalas do esquecemento.

Foto Buch

Série de cartes postales de La Guardia réalisées par Ramón Buch y Buet, maître pionnier de la photographie.

A Guarda, vers 1870

Colección Antonio Martínez

Mariano Jiménez

La mise à l’eau du bateau Río Miño [Serrerías Nandín]. Habitants du Portugal ramassant des algues. Fort d’Ínsua. Pêche à l’alose, embouchure du Miño.

Desembocadura del Miño, Caminha-A Guarda, vers 1900

Colección Antonio Martínez

3. Atlántico

Le soleil se couche au fond de l'Atlantique. Notre voyage touche à sa fin Nous avons parcouru plus de 300 kilomètres depuis que nous avons senti les premières pulsations du fleuve. Parfois à bout de souffle, évitant les obstacles, le Miño emporte les pans de vie que nous avons déposés dans ses eaux comme autant de sédiments qui se métamorphoseraient en avançant. Le point de rencontre entre l’eau douce et l’eau salée devient de plus en plus clair et net.

¡Adiós, riberas del Miño!
mis ojos no pueden veros
y lloran al ofreceros
un recuerdo de cariño.
Empecé á saber sentir
en tu perfumado suelo...
bajo el azul de tu cielo
quiero, Galicia, morir!

FILOMENA DATO MURUAIS
Madrid, marzo, 1875
«Á Galicia»
Penumbras, Madrid, 1880

Mariano Jiménez

Inauguración do Clube Náutico

Praia Os Muiños. A Guarda, 1934

Col. Antonio Martínez

Tamén eu algún día
sombre serei, pro sombra namorada,
e voltarei a ti coas anduriñas
nunha outra mañán crara
pra ollarte pasar
-forte varón da auga-
i escoitar e teu canto de esperanza.

CELSO EMILIO FERREIRO
«Loubanza do Pai Miño»
Onde o mundo se chama Celanova
(Madrid, 1975), 90 [fragmento]

Moledo

Viana do Castelo, vers 1900

Arquivo Municipal de Lisboa

Jetée de A Guarda vue de San Francisco.

Ed. Hotel Intercontinental, vers 1930

Col. Antonio Martínez. Museo de Pontevedra